Charles Louis de Secondant, baró de la Brède i de Montesquieu
La llibertat és una virtut i, per tant, una càrrega;
La virtut és el motiu polític de la república; la por i l'honor són motius polítics.
Les virtuts són explícitament humanes: la moral, laica.
Fill d'una família noble de Burdeus, Montesquieu és conegut per la seua divisió vertical del poder en executiu, legislatiu i judicial (basada en la Constitució anglesa), però aquesta no fou l'única aportació de l'il·lustrat francès. En la seua obra trobem els orígens de la sociologia política, en considerar l'anàlisi política com una vessant de la teoria social. A més, per primera vegada, la Història no s'explica en funció de l'atzar i els designis divins, sinó com a conseqüència de factors diversos que van del clima a la costum.
Montesquieu també trencà amb la classificació de règims polítics feta per Aristòtil dos mil anys abans: monarquia, oligarquia i politéia. El seu criteri ja no és numèric (quantes persones detenen el poder?), sinó que està basat en l'existència, o no, de confusió de poders en una mateixa persona o cos institucional: no tant en el qui, com en el com. D'aquesta manera, una república pot ser considerada un règim despòtic, mentre que una monarquia parlamentaria (com la britànica) és catalogada com a república. De les seus idees ve la nostra distinció entre estats democràtics i autoritaris.
Però ací no acaben les aportacions d'aquest autor. A ell li devem conceptes com el "d'estructura social", o la creació de categories teòriques "ideals" en les que es basa l'actual ciència social (Weber les anomenarà models ideal típics)
Conservador en qüestions com la distribució de la riquesa, fou radical en altres aspectes, criticant l'esclavisme i la submissió femenina. Montesquieu no creia en la utopia, ni en la bondat natural de l'home, però la seua fe en la participació ciutadana i la defensa del bé comú el situen a les arrels del pensament democràtic de caire republicà.
La virtut és el motiu polític de la república; la por i l'honor són motius polítics.
Les virtuts són explícitament humanes: la moral, laica.
Fill d'una família noble de Burdeus, Montesquieu és conegut per la seua divisió vertical del poder en executiu, legislatiu i judicial (basada en la Constitució anglesa), però aquesta no fou l'única aportació de l'il·lustrat francès. En la seua obra trobem els orígens de la sociologia política, en considerar l'anàlisi política com una vessant de la teoria social. A més, per primera vegada, la Història no s'explica en funció de l'atzar i els designis divins, sinó com a conseqüència de factors diversos que van del clima a la costum.
Montesquieu també trencà amb la classificació de règims polítics feta per Aristòtil dos mil anys abans: monarquia, oligarquia i politéia. El seu criteri ja no és numèric (quantes persones detenen el poder?), sinó que està basat en l'existència, o no, de confusió de poders en una mateixa persona o cos institucional: no tant en el qui, com en el com. D'aquesta manera, una república pot ser considerada un règim despòtic, mentre que una monarquia parlamentaria (com la britànica) és catalogada com a república. De les seus idees ve la nostra distinció entre estats democràtics i autoritaris.
Però ací no acaben les aportacions d'aquest autor. A ell li devem conceptes com el "d'estructura social", o la creació de categories teòriques "ideals" en les que es basa l'actual ciència social (Weber les anomenarà models ideal típics)
Conservador en qüestions com la distribució de la riquesa, fou radical en altres aspectes, criticant l'esclavisme i la submissió femenina. Montesquieu no creia en la utopia, ni en la bondat natural de l'home, però la seua fe en la participació ciutadana i la defensa del bé comú el situen a les arrels del pensament democràtic de caire republicà.
Etiquetes de comentaris: Política, Sociologia
posted by Izevsk at 8:23 PM
2 Comments:
Tal volta quede una mica frívol dir açò dins d'un post amb cites de Montesquieu sobre la virtut, i la llibertat, i tal, però que volia dir-te que m'encanta que hages tornat per ací, fill, que ara que estic exiliat, i tu enfeinat, estem més incomunicats que pa què, i un enyora. Que nos estamos perdiendo, Joan!
Ale, besitos i ànims, que ja queda menys!
Alguna cosa s'haurà de fer, no? Tu no patisques, que jo quan acabe els exàmens cumpliré con todo lo referente al vicio, faltaria! i a vore si faig una quedaeta amb la teua dona i amb tu (que si a ti te estoy perdiendo, a Araceli pobreta fa la vida que no la veig!)
Aleee!
Publica un comentari
<< Home