Reflexivitat.

"Hi ha molts intel·lectuals que critiquen el món, hi ha molt pocs intel·lectuals que critiquen el món intel·lectual"
Pierre Bourdieu

Senatus PopulusQue Romanus (versió definitiva)

Després de sobreviure als mil excessos perpetrats a terres calabreses i, sobretot, d'haver-me retrobat amb Elena dos anys després (de tantes coses!) ací deixe, per si a algú està desficiós, un tastet de les meues vacanze romane particulars. Concretament un passeig d'allò fantàstic, una fugida:

Arribarem atabalats sota la silueta monstruosa de l'Altar de la Pàtria.
- scusi- ajupint-me per a no eixir en la foto de cap turista japonés, ni cap peregrí amb rosari, ni cap espanyolet malcarat- El riu de gent sols és comparable al trànsit incessant de Roma.
Fem la parada de rigor davant tantes pedres il·lustres, comença la fugida.

El primer tram és cap amunt, anem a l'Araceli - altar del cel- cap església està més alta en la ciutat. Un cartell adverteix que sols aquells que s'hi van a casar poden deixar el cotxe, nosaltres, clar, anem a peu i, així, podem creuar pel ponte Fabricio a l'isola Tiberina.

El Trastevere està un poc més tranquil- pizza, birra, cafè i basílica paleocristiana- per la via della Paglia s'arriba a unes escaletes, és fàcil de trobar, està just darrere de l'església de santa Maria i, amunt fins arribar al Montorino- lloc on la tradició situa la mort de sant Pere crucificat cap per avall, no volia ser comparat amb Jesús, quines idees- .

Allí dalt, com no podia ser d'altra manera, està el convent de San Pietro in Montorino, que Ferran el Catòlic construí després de prendre Granada. Ara l'edifici està ocupat per l'ambaixada espanyola ( la meua guia, Emi, en una arrancada nacionalista, em comenta com tots els punts estratègics de la ciutat són seus diplomàtiques estrangeres), la capella, però, encara conserva la seua funció i un parell de frescos impressionants de Dirck van Baburen (que és un senyor holandès deixeble de Caravaggio) i Sebastiano del Piombo (que és altre senyor italià de prou abans)




Abans d'entrar al parco Villa Corsini i caure de tos amb la caseta que es va fer allí no sé quin príncep de l'Església, mireu la vista- espatarrant!-

Ací unes fotos, quasi totes les que vaig fer en tot el viatge...la resta del temps temia per la integritat de la càmera.
Salut!
(peazo rollo que m'acabe de marcar!)

A l'atenció de l'Institut Valencià d'Estadística

Ai! Vint-i-cinc d'abril ja... la primavera, la fira del llibre, la mani, ...una miqueta de pol·len, unes dosis de patriotisme (què bonico és el campanar del meu poble!), una orxata en Vivers i, com no, certa sensació d'angúnia a la boca de l'estómac: i és que s'han de rematar els treballs de classe abans no siga massa tard! Quin patir més dolç, no?

Doncs, en això estàvem ahir la senyoreta Sandra i jo, començant a rematar.
Tocava estructura social del País Valencià, concretament, un treballet sobre demografia (que ens portarà a la indefectible conclusió que la Generalitat té la culpa de tot els mals de la terra, faltaria!) I clar, s'havien de traure dades, unes dades que només estan, bé per províncies, bé per municipis, però no per comarques (xe quin fallo!)

Senyors de l'IVE, facen el favor: afegir-los als cinc-cents i molts pobles que té aquesta terreta nostra un codi comarcal és molt cansant, un mal d'ous m'atreviria a dir. Així que, si no és molta molèstia, posen el cens per comarques, que se'n fa un cada deu anys. No sé, tot és fer-se a la idea, al final li agarres gustet, de veritat, i així igual s'animen amb el padró. ¡Arriba esos funcionarios!

SALUT!

Luther Blissett pren el Castell de santa Bàrbara.

Aquest matí els alacantins s'han alçat amb un nou estendard. La passada matinada, la bandera espanyola que habitualment oneja al castell fou substituïda per la pirata, amb la intenció de denunciar l'actual gestió del territori a la província.
L'acció ha estat reivindicada per Luther Blissett, un pseudònim col·lectiu emprat als noranta per artistes, performers i activistes d'esquerra a Europa i els EUA. Aquests consideraven que les seues accions satírico-polítiques eren una expressió artística.